ACTIVITATS INDUSTRIALS

Parlar de mineria del carbó avui dia pot semblar una blasfèmia però durant més d'un segle ha estat la força motriu de la indústria i de l'enllumenat domèstic un cop convertit en electricitat a les centrals tèrmiques. En principi la immensa majoria d'explotacions mineres que abastien centrals elèctriques ho feien mitjançant línies de ferrocarril que seguien un esquema ben definit marcat pel fet de que les centrals elèctriques necessiten aigua en abundància fet que aconsella ubicar-les a tocar d'indrets ben assortits de l'element i res millor que rius, com més cabalosos millor. Així els trens que subministraven combustible a les centrals feien el viatge d'anada carregats, aprofitant la baixada, mentre que la pujada la feien buits, cosa que estalviava combustible. En moltes ocasions aquests ferrocarrils foren substituïts per cintes transportadores i finalment eliminats juntament amb l'explotació minera.

Si no es diu el contrari, totes les imatges d'aquesta entrada estan disparades per una càmera Yashica model 35 J amb objectiu de 45mm f/2.8 i els Negatius es conserven al Museu Basc del Ferrocarril d'Azpeitia.

Mina l'Andorrana, Andorra (Terol) Locomotora fabricada el 1920  a les factories "Baldwin Locomotive Works" de Philadelphia, U.S.A., en plena tasca de carregar vagons i tremuges de lignito per després formar els trens que les màquines de línia durien fins a la central d'Escatrón (Saragossa) situada a la riba del riu Ebre. 3 de Juliol del 1976.

Negatiu Kodak PlusX.

La locomotora "Andorra" (Jung, Alemanya, 1953) amb la central tèrmica d'Escatrón darrere, el 30 de Maig del 1974. Aprofitant per repassar el greixatge i altres elements mentre un tractor Diesel Krupp prepara el tren pel viatge de tornada.
Negatiu Negrapan 21.

Tractor Krupp referenciat al post anterior. 30 de Maig del 1974.
Negatiu Negrapan 21.

 Placa de fàbrica del Tractor Krupp.

Sobre la placa giratòria d'Andorra (Terol), 3-7-1976 "Baldwin Locomotive Works", Philadelphia, U.S.A., 1920.
Negatiu Kodak PlusX

El ferrocarril de via mètrica de Ponferrada a Villablino també complia l´esquema descrit al principi. Des de la dècada dels 10s baixava carbó per la vall del riu Sil des de villablino fins a Ponferrada on aquest era transbordat a la xarxa via ampla. Més tard, als anys 50s, les centrals tèrmiques de Ponferrada transformaren gran part d´aquest carbó de millor qualitat que el lignito de Terol, en electricitat. Fins a principis dels anys 80s la tracció era totalment encarregada a locomotores de vapor. En la foto una de Elles, la 17 (Krauss, Alemanya, 1914) maniobra a Villablino el 1984 quan ja les diesel s´encarregaven de la línia.
Diapositiva Agfachrome.

Com dèiem més amunt el 1984 la línia ja la feien les diesel (els ferroviaris les anomenaven "Los Motores"), aquí veiem la Macosa 1002 a Páramo del Sil.
Diapositiva Agfachrome.

Vers Villablino dalt de la màquina, 1984.
Diapositiva Agfachrome.

Andorra (Terol), 3-10-1974. D.Francisco González Alcalde repassant la caixa de fum de la locomotora "Andorra". Negatiu Kodak PlusX.

REAPARICIONS

Sempre és prou agradable poder presentar peces que ja es donaven per perdudes i que gràcies a la tasca mai ben reconeguda d'uns pocs entusiastes de la història industrial, donen els primers i tímids passos per tornar a la vida. En aquesta entrada, es mostren alguns exemples de tal i com jo vaig conèixer aquest material quan estava en servei. En aquest cas, així com en totes les imatges ferroviàries anteriors a 2018, els negatius originals són al Museu Basc del Ferrocarril d'Azpeitia, Museu exemplar i d'obligada visita per a tot aquell que vulgui tenir una idea de la història ferroviària i àdhuc industrial del nostre país.



A continuació podem veure tres imatges de la locomotora "Cistierna" maniobrant amb vagons carregats de fusta destinada a les galeries de les mines de carbó de l'empresa "Hulleras de Sabero". Estem als carregadors de "Vega Mediana", León. Avui tot el complex està abandonat, així com la petita línia de via mètrica que la unia amb l'estació de "Cistierna" a la línia de "El Hullero" que, encara avui, uneix León/La Robla amb Bilbao. Aquesta línia fou construïda per abastir de carbó la siderúrgia basca.
De la mateixa manera la màquina havia quedat en estat d'abandonament fins que en els darrers dies ha estat restaurada pel museu del ferrocarril d'Astúries amb el seu director Javier Fernández López al capdavant. L'objectiu de reobrir aquest ramal per a usos culturals o turístics resta avui una mica més a prop.

11-8-1974

11-8-1974

11-8-1974

El ferrocarril de Ponferrada a Villablino tenia per objecte transportar carbó de la conca de la Laciana, sota la serralada cantàbrica, fins a Ponferrada on era distribuït arreu o més modernament convertit en electricitat a les centrals tèrmiques de "Compostilla". Aprofitant això hi havia, també, un servei de viatgers amb la distribució del correu per les poblacions servides per la línia que segueix la vall del Sil. Aquest servei era assegurat per una locomotora de vapor construïda a Alemanya l'any 1913 per l'empresa J.A. Maffei de Munich que remolcava una composició de cotxes de fusta decorats de verd amb rivets grogs que s'integrava perfectament amb el paisatge. 

La tracció vapor va desaparèixer, substituïda per la diesel en una ràpida successió d'etapes que culminaren el 1989. Finalment i seguint la sort de la mineria del carbó, el ferrocarril sencer també ha estat tancat. El servei de viatgers i de correus ja havia passat a la carretera l'any 1980. 

La locomotora del correu numerada 31, ha estat conservada i es troba en estat de marxa podent ésser operativa en un desitjat i projectat tren turístic que no acaba d'arribar ancorat pels despropòsits i travetes administratives que tenen l'origen en el tristament arrelat caciquisme d'àmplies zones del territori espanyol. De tota manera alguna cosa es mou i un grup de persones de mentalitat oberta ha lluitat i lluita per capgirar la situació. Aquest darrers dies la locomotora 31 ha estat posada en funcionament per un dia i uns pocs metres. Pot semblar poc però és un fet importantíssim.

Dipòsit i tallers de Ponferrada el 1974 amb les locomotores 17, 19 i 31.

El negatiu també es troba al Museu Basc del Ferrocarril d'Azpeitia.