11 d’octubre, 2018

TRANSPIRINENC


Les estacions del Transpirinenc conserven un encant únic d'evocadores estampes intemporals. Potser té a veure amb l'ús lúdic que la línia ha tingut de sempre pels barcelonins que l'associen a bons records i al costat amable de la vida, malgrat que, de vegades, hagi mostrat la seva cara menys dòcil.

El transpirinenc té cinc etapes ben diferenciades que li donen personalitat pròpia, aportant-li cadascuna d'elles un tipus específic de paisatge on l'activitat humana s'hi adapta de diferents maneres, unes més invasives que d'altres. La primera és sens dubte la pròpia ciutat de Barcelona amb les seves rodalies i el Vallès Oriental. La segona el pas del Congost, amb les dues vessants ben definides, les segones residències i les rutes excursionistes. La tercera la Plana de Vic d'espesses i intermitents boires. La quarta l'abrupte Ripollès i la cinquena i última: La Cerdanya, dividida en dues parts per una peculiar frontera que manté Llívia com si fos un esquitx d'aigua en taca d'oli.

La primera ens ofereix un paisatge suau i planer sense grans entrebancs enmig d'una zona fortament urbanitzada i esquitxada de polígons industrials. El pas del Congost obre el camí vers la plana de Vic sortejant les dificultats del relleu a base de trinxeres, terraplens, túnels i viaductes de diferents tècniques constructives, alguns dels quals desafien l'observador amb la seva envergadura i espectacularitat. A partir de Balenyà-Tona-Seva, el paisatge ja se'ns mostra forjat per la pagesia, aspecte que ja no s'abandona fins al final tot i que compartit amb els usos turístics i de segones residències. El Ripollès ens prepara per a la zona pirinenca pròpiament dita que és on el Transpirinenc fa honor al seu nom en superar metre a metre la muntanya fins al punt culminant del túnel sota la collada de Toses, on arriba després d'haver travessat altres túnels entre els que destaca l'helicoïdal o del "Cargol", una espectacular obra d'enginyeria ben dissimulada entre el paisatge i construïda a fi de guanyar alçada en el menys espai possible. Ara amb la Cerdanya als peus, el comboi sencer es relaxa com aquell que es deixa dur per la pròpia inèrcia de la natura cap a un destí somiat que ja és a l'abast de la mà.

La Garriga, 2018.
APS-C 35mm f/1.8

La Garriga, 2018.
APS-C 35mm f/1.8

Ribes de Freser, 2016.
APS-C. AF 50mm f/1.4 D

Ribes de Freser, 2016.
APS-C AF 50mm f/1.4 D

El Figueró, 2010.
Canon ISUS 100

El Figueró, 2010.
Canon ISUS 100

Ribes de Freser, 2016.
Canon ISUS 100

Centelles, 2010.
Canon ISUS 100

Centelles, 2010.
Canon ISUS 100

Centelles, 2010.
                                                                    Canon ISUS 100

Vic, 2010.
                                                                     Canon ISUS 100

Vic, 2010.
Canon ISUS 100

Aiguafreda, 2011.
Canon ISUS 100

Aiguafreda, 2011.
                                                                    Canon ISUS 100

Rètol de rajoles de l'antiga "Companyia del Nord", 2011.
Canon ISUS 100

L'Hospitalet, 6-1-2003
Nikon F65 AF 50mm f/1.8 D
                              Negatiu Kodak TMX 100, preservat al Museu Basc del Ferrocarril

Ribes de Freser, 2002.
                                                        Nikon F65 AF 50mm f/1.8 D
Negatiu Kodak Gold 100 conservat al Museu Basc del Ferrocarril d'Azpeitia.

Tren sortint de Balenyà-Tona-Seva en direcció Vic. 10-11-2018.
APS-C Nikkor 35mm f/1.8

Estació de Balenyà-Tona-Seva. 10-11-2018.
APS-C Nikkor 35 mm f/1.8

El transpirinenc de la Tor de Querol a l'Hospitalet passant de llarg per Balenyà-Tona-Seva. 10-11-2018. APS-C Nikkor 35 mm f/1.8

No es pot parlar del transpirinenc sense Montcada-Bifurcació, veritable punt d'arrencada de la línia. La imatge és del 8-6-2009 i mostra un tren de servei d'adif. Nikon F65 AF 50mm f/1.4 D, negatiu Kodak Gold 100 conservat al Museu Basc del Ferrocarril d'Azpeitia

Fins al 1965 els trens més habituals al transpirinenc eren els que aquesta miniatura reprodueix.

El correu de Puigcerdà sortint de Ribes de Freser el dia 20 de Juny del 1974 remolcat per la veterana locomotora 1006 (C.A.F., Beasain 1927) disposada a vèncer de manera ja rutinària les fortes rampes i el difícil traçat de la collada. El maquinista Sr. Pedro (RIP), té tot l'aspecte de tenir-ho pamat.
Yashica 35 J 45mm f/2.8.
Negatiu Negrapan 21 conservat al Museu Basc del Ferrocarril d'Azpeitia.

En sortir a l'andana per esperar la unitat suïssa que m'havia de dur fins a Barcelona em vaig trobar davant d'aquest curt tren de mercaderies remolcat per la 1003 (C.A.F., Beasain 1927) que també l'esperava per creuar-lo. Torelló 20 de Juny del 1974.
Yashica 35 J 45mm f/2.8.
Negatiu Negrapan 21 conservat al Museu Basc del Ferrocarril d'Azpeitia.

Aquesta és la darrera foto que vaig fer a una 1000 en servei actiu abans de ser retirades de la circulació. Ens trobem al divendres 12 de Desembre del 1986 quan tornava a casa després d'una setmana de feina en la ruta pirinenca amb final a Puigcerdà, població que s'observa al fons de la imatge. En arribar al Pas nivell d'Alp i trobar les barreres baixades no vaig dubtar ni un moment i vaig sortir disparat del cotxe amb la càmera. El resultat és aquest: la 1005 (C.A.F., Beasain 1927) apropant-se.
Yashica 35 J 45mm f/2.8.
Diapositiva Kodachrome conservada al Museu Basc del Ferrocarril d'Apeitia.

Ripoll 23-6-1974. Ambient habitual de cap de setmana al Transpirinenc que per altra banda no era l'únic tren on es barrejaven els vilatans els de les motxilles.
Yashica 35 J 45mm f/2.8
Negatiu Valca 22 conservat al Museu Basc del Ferrocarril d'Azpeitia

 El Tren Groc és un enllaç que no pot faltar. Una línia que tota la seva longitud es troba a la serralada va íntimament lligada al transpirinenc. La Tor de Querol 5-1-2003
Nikon F65 AF50mm f/1.8D
Negatiu Kodak TMX 100 conservat al Museu Basc del Ferrocarril.

El mateix dia i el mateix tren de la foto anterior a La Guingueta d'Hix (Bourg Madame).
Nikon F65 AF50mm f/1.8D
Negatiu Kodak TMX 100 conservat al Museu Basc del Ferrocarril.

Com dèiem més amunt, des dels anys 20 del segle passat fins al 1965, els automotors que asseguraren bona part del servei del Transpirinenc foren els de la imatge que constituïen la sèrie 300 de la Renfe. Construïts per la SECN ("Sociedad Española de Construcción Naval") i heretats de l'antiga "Companyia del Nord", el 1965 foren traslladats a Bilbao, on està presa la imatge el 8 d´agost del 1982, a rel del canvi de tensió elèctrica de 1500 a 3000 Volts de les línies catalanes. Al transpirinenc anaven decorats de color marró (El blau més fort) i crema (El blau més clar).
Yashica 35 J 45mm f/2.8
Diapositiva Agfachrome conservada al Museu Basc del Ferrocarril d'Azpeitia

La dècada dels 70s fou marcada per les unitats Suïsses com la de la foto que entra a Ribes de Freser el 6 de Juny del 1982. Fortes i fiables, les de la sèrie 800 eren les encarregades de fer tota la línia amb disposició de Cotxe Motor i Cotxe Remolc dotat de cabina de conducció. Aquesta sub-sèrie equipava resistències reforçades a fi d´absorvir el reescalfament provocat pels frens elèctrics o reostàtics en baixar les fortes rampes de la collada.
Yashica 35 J 45mm f/2.8
Diapositiva Agfachrome conservada al Museu Basc del Ferrocarril.

Estampa clàssica de l'estació de Puigcerdà als anys 70s i principis dels 80s. El correu format i llest per sortir direcció Barcelona mentre una unitat suïssa espera la seva hora. 6 de Juny del 1982.
Yashica 35 J 45mm f/2.8
Diapositiva Agfachrome conservada al Museu Basc del Ferrocarril.

Contrallum del Correu de pujada apropant-se a Ribes de Freser, 6 de Juny del 1982.
Yashica 35 J 45mm f/2.8
Diapositiva Agfachrome conservada al Museu Basc del Ferrocarril.

Imatge presa durant la maniobra de canvi de sentit de la locomotora del Correu. 6 de Juny del 1982.
Yashica 35 J 45 mm f/2.8
Diapositiva Agfachrome conservada al Museu Basc del Ferrocarril.

En una línia amb història on hi ha passat més d´una i de dues generacions de material ferroviari, aquells que també ja comencem a ser històrics, tenim la tendència a infravalorar el material actual, "ple de defectes" i a posar pels núvols les "excel·lències" del material d´èpoques passades com una mena de confirmació tecnològica del poètic "Cualquier tiempo pasado fue mejor". Així avui enyorem les Suïsses i les 440 i reneguem de les 447, exactament com fèiem amb les Suïsses respecte als 300 o "Pingüinos". Aquí veiem una unitat suïssa a Puigcerdà el dia 12 de Desembre del 1986 quan ja estaven a les acaballes i mecànicament esgotades, la decoració era la vigent a l´època.
Yashica 35 J 45 mm f/2.8.
Diapositiva Kodachrome conservada al Museu Basc del Ferrocarril.